Presentació del GRENS |
Castellano
|
El Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies de la Universitat Pompeu Fabra té la vocació de ser una plataforma d’investigació en història contemporània amb una visió transversal i mundial. Per això mateix en les seves sigles s’hi engloben totes les possibilitats polítiques possibles: des dels estats fins a les nacions i els diferents graus de sobiranies, com les suzeranies, perquè la voluntat és ultrapassar les clàssiques històries estatals i establir ponts de contacte i comparacions entre realitats molt diverses, que sovint tenen molts paral·lelismes entre sí, tot i que han estat poc estudiats, si és que ho han estat algun cop.
El GRENS neix per iniciativa del seu investigador principal, Enric Ucelay-da Cal, catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, així com del professor d’història contemporània de la UPF, Josep Pich. Juntament a tot un seguit d’investigadors catalans de primer ordre en el camp de la història contemporània, com Xavier Casals, David Martínez Fiol, Josep Lluis Martín Berbois, Raquel Crisostomo o Carles Viñas, als quals s’afegeixen progressivament joves doctors com Antoni Raja-i-Vich, Núria Rodríguez Bernal, Àngels Carles, Joan Esculies, Josep Contreras o Joan Pastrana, així com estudiants de doctorat de la UPF, com Marcel Farinelli, Laura Orlandini, Sebastià Bennassar, Gennadi Kneper, Òscar González, Mariona Lloret, Bàrbara Molas o Josep Vicenç Mestre. El GRENS compta amb un alt grau d’internacionalització, com palesa la pertinença al mateix de catedràtics com Hans Jürgen Puhle de la Goethe Universität Frankfurt Am Main; Margaret Vincent de la University of Sheffield; Adrian Shubert de la York University, i Sérgio Campos Matos de la Universidade de Lisboa.
Aquesta vocació internacional, així com una massa crítica local en constant creixement i amb múltiples interessos, són els principals valors del GRENS, un grup de recerca que es vol plantejar el fascinant món canviant que s’amaga sota les formes d’organització polítiques contemporànies. I d’aquí neixen alguns dels nostres interessos per les fonts primàries: premsa, imatges, materials de la cultura popular, cinema i novel·les, s’ajunten amb les fonts arxivístiques, entrevistes orals, estudis i papers diplomàtics per intentar entendre una mica més la història contemporània i les seves formes polítiques, fent especial esment al federalisme en el segle XIX i XX.
El GRENS vol acostar les seves investigacions i la història tant a la comunitat científica com a totes aquelles persones amb voluntat de saber. D’aquí neixen les jornades i encontres que s’organitzen periòdicament, perquè sabem del valor implícit de contrastar les investigacions en curs a través de la presentació al públic i del debat que es genera abans d’entregar-les a impremta. En aquest àmbit, és remarcable el conveni de col·laboració amb la Biblioteca Pública Arús (BPA).
En síntesi, el que volem tots els que formem part d’aquest grup de recerca, és estendre el nostre àmbit d’investigació i la nostra voluntat de saber a la societat que ens envolta, ultrapassant en la mesura del possible el món marcat per les fronteres de realitats polítiques determinades per, amb una vocació internacional àmplia, però sense descuidar ni menystenir en cap cas la nostra realitat més propera, contribuir a engrandir amb les nostres aportacions el coneixement de la història contemporània.
El GRENS neix per iniciativa del seu investigador principal, Enric Ucelay-da Cal, catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, així com del professor d’història contemporània de la UPF, Josep Pich. Juntament a tot un seguit d’investigadors catalans de primer ordre en el camp de la història contemporània, com Xavier Casals, David Martínez Fiol, Josep Lluis Martín Berbois, Raquel Crisostomo o Carles Viñas, als quals s’afegeixen progressivament joves doctors com Antoni Raja-i-Vich, Núria Rodríguez Bernal, Àngels Carles, Joan Esculies, Josep Contreras o Joan Pastrana, així com estudiants de doctorat de la UPF, com Marcel Farinelli, Laura Orlandini, Sebastià Bennassar, Gennadi Kneper, Òscar González, Mariona Lloret, Bàrbara Molas o Josep Vicenç Mestre. El GRENS compta amb un alt grau d’internacionalització, com palesa la pertinença al mateix de catedràtics com Hans Jürgen Puhle de la Goethe Universität Frankfurt Am Main; Margaret Vincent de la University of Sheffield; Adrian Shubert de la York University, i Sérgio Campos Matos de la Universidade de Lisboa.
Aquesta vocació internacional, així com una massa crítica local en constant creixement i amb múltiples interessos, són els principals valors del GRENS, un grup de recerca que es vol plantejar el fascinant món canviant que s’amaga sota les formes d’organització polítiques contemporànies. I d’aquí neixen alguns dels nostres interessos per les fonts primàries: premsa, imatges, materials de la cultura popular, cinema i novel·les, s’ajunten amb les fonts arxivístiques, entrevistes orals, estudis i papers diplomàtics per intentar entendre una mica més la història contemporània i les seves formes polítiques, fent especial esment al federalisme en el segle XIX i XX.
El GRENS vol acostar les seves investigacions i la història tant a la comunitat científica com a totes aquelles persones amb voluntat de saber. D’aquí neixen les jornades i encontres que s’organitzen periòdicament, perquè sabem del valor implícit de contrastar les investigacions en curs a través de la presentació al públic i del debat que es genera abans d’entregar-les a impremta. En aquest àmbit, és remarcable el conveni de col·laboració amb la Biblioteca Pública Arús (BPA).
En síntesi, el que volem tots els que formem part d’aquest grup de recerca, és estendre el nostre àmbit d’investigació i la nostra voluntat de saber a la societat que ens envolta, ultrapassant en la mesura del possible el món marcat per les fronteres de realitats polítiques determinades per, amb una vocació internacional àmplia, però sense descuidar ni menystenir en cap cas la nostra realitat més propera, contribuir a engrandir amb les nostres aportacions el coneixement de la història contemporània.