MEMBRES DEL GRENS |
Castellano
|
Enric Ucelay-Da Cal
Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, 1948). És catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra i l'investigador principal del GRENS. Ha desenvolupat bona part de la seva vida profesional a la Universitat Autònoma de Barcelona i també ha impartit clases a Duke University, a la Venice International University, a l’École des Hautes Études de Sciences Sociales a més de diverses universitats a Espanya i Catalunya. La seva tesi doctoral, "Estat Català: The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism (1919-1933) és accessible per University Microfilms d'Ann Arbor, Michigan. És autor dels llibres “La Catalunya populista: Imatge, cultura i política en l’etapa republicana, 1931-1939” (La Magrana, 1982); “Francesc Macià. Una vida en imatges” (1984, Generalitat de Catalunya); “Macià i el seu temps” (1988, Diputació de Barcelona); “El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España” (Edhasa, 2003). Així mateix, també ha publicat els llibres “El fin del segundo milenio (Un siglo de miedos apocalípticos)” (Planeta, 1994), amb Francisco Veiga; “La Paz simulada, 1945-1991. Una historia de la guerra fría”, amb Francisco Veiga i Angel Duarte (1997 i 2006, Alianza Editorial). A més a més ha participat en més d’un centenar d’obres col·lectives publicades en anglès, francés, italià, portugués, grec, espanyol i català. Així mateix, ha publicat més de dos centenars d’articles científics en revistes com L’Avenç, Recerques, els Quaderns de Cultura de El País, Mouvement Social, Historia Social, Historia y Crítica, History of European Ideas, Storia e Dossier, Society for Spanish and Portuguese Historical Studies Bulletine, Ayer, Studia Historica, Journal of Spanish Cultural Studies, History in Dispute, Historia y Política, entre d’altres. També ha col·laborat en premsa generalista com els diaris El País, Avui, El Periódico, La Vanguardia o les revistes de divulgació d’Història Clío i Sàpiens.
Josep Pich Mitjana
Josep Pich Mitjana (Manresa, 1967) és llicenciat en Història Contemporània per la UB (1991), en Dret per la UNED (2005) i doctor per la UPF (1999), amb la tesi Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític. És professor d’Història Contemporània a la UPF. Ha guanyat ex aequo el premi Joan Givanel i Mas de l’IEC de 2001, i el XXI premi Ferran Soldevila de 2004. Ha editat les memòries del dirigent federalista Conrad Roure (1841-1928) titulades “Recuerdos de mi larga vida”. Ha participat en obres col·lectives com “Cuba: de Colonia a república” (2006); “Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya Moderna” (2007), i “Barcelona Trágica, España tensa, Melilla Sangrienta: la Semana Trágica”, en premsa. Ha publicat “El Centre Català” (2002); “Almirall i el Diari Català” (2003); “Federalisme i catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904)” (2004); “Valentí Almirall i el federalisme intransigent (2006)” i “Francesc Pi y Margall y la crisis de Melilla de 1893-1894” (2008). També és autor de tres e-books: Les dues guerres mundials i el període d’entreguerres (1914-1945), La Setmana Tràgica 1909: Sagnant, roja, negra o gloriosa i La Guerra Freda i el món contemporani (1945-1989). Les seves línies d’investigació són el federalisme, el catalanisme i l’imperialisme espanyol.
Josep Vicenç Mestre Nogué
Josep-Vicenç Mestre Nogué és graduat en Humanitats, graduat en Ciències Polítiques, i màster en Història del Món per la UPF. Actualment està realitzant el doctorat en història, oratòria i ideologia política, amb una beca FPI dins el Grup de Recerca en Estats Nacions i Sobiranies a la mateixa Universitat Pompeu Fabra. La seva passió per l’oratòria, la ideologia política i Catalunya, l’han portat a realitzar aquest doctorat en història per aprofundir en la influència dels discursos en la vida quotidiana dels votants. A més, pretén observar com els esdeveniments estudiats s’insereixen en la història transnacional i internacional, quines són les aportacions dels catalans i, sobretot, com la història global i els seus discursos han modelat aquest racó de la mediterrània.
Ha impartit docència com a professor d'oratòria a la UPF, al Màster de Protocol, Relacions institucionals i gestió estratègica dels esdeveniments a Blanquerna (URL), a la UIC, la UdL i Tecnocampus Mataró. És docent en Història del segle XX a la UPF, a la UOC en Polítiques sociolaborals, així com també ha impartit cursos d'oratòria al Parlament de Catalunya a la Setmana del Parlament Universitari (2014, 2015, 2016 i 2017), al Congreso de los Diputados i en dos projectes d’integració social amb la Fundació Catalana del Síndrome de Down (2017) i al Centre Penitenciari de Brians 2 (2015).
Ha impartit docència com a professor d'oratòria a la UPF, al Màster de Protocol, Relacions institucionals i gestió estratègica dels esdeveniments a Blanquerna (URL), a la UIC, la UdL i Tecnocampus Mataró. És docent en Història del segle XX a la UPF, a la UOC en Polítiques sociolaborals, així com també ha impartit cursos d'oratòria al Parlament de Catalunya a la Setmana del Parlament Universitari (2014, 2015, 2016 i 2017), al Congreso de los Diputados i en dos projectes d’integració social amb la Fundació Catalana del Síndrome de Down (2017) i al Centre Penitenciari de Brians 2 (2015).
Xavier Casals
Xavier Casals Meseguer és doctor en hstòria per la UB. Al llarg de la seva activitat professional ha compaginat la recerca amb la docència i la divulgació de la història. Ha investigat sobretot la ultadreta espanyola i internacional. La seva tesi estudià l'evolució del neonazisme espanyol i va ser editada com Neonazis a Espanya (1995). Posteriorment ha publicat diverses obres sobre aquest àmbit polític: La tentación neofascista en España (1998), Ultrapatriotas (2003), Political survival on the extreme right (2005) -com editor i coautor- i Ultracatalunya (2007). També ha analitzat les relacions entre dictadura i monarquia a l'Espanya del segle XX. És autor de la primera aproximació biogràfica acadèmica a Miguel Primo de Rivera a X. Casals/R. Tamames, Miguel Primo de Rivera (2004) i de Franco y los Borbones (2005). Darrerament ha publicat anàlisis del canvi del sistema polític a Catalunya a El oasis catalán (1975-2010) i a l'obra col·lectiva Partidos y elecciones en la Cataluña del sigle XXI (2012), de la que es coeditor amb el politòleg Joan Marcet i co-autor. Ha estat becari i tècnic titulat superior del Institut de Ciències Polítiques i Socials [ICPS] i també becari de la Fundació Jaume Bofill. Actualment és docent a diverses universitats. En l'àmbit de la divulgació va ser cap de redacció de la L’Avenç (1994-1998) i dissenyador conceptual i director de Clío (2001-2003), esdevenint després el seu assessor editorial.
aurora madaula giménez
Aurora Madaula i Giménez (Mollet del Vallès, 1978) és llicenciada en Història (2005) i Màster en estudis històrics (2012) per la Universitat de Barcelona. Doctora cum laude amb menció internacional en història contemporània per la Universitat de Barcelona (2017), amb la tesi Forging nation from exile: International recognition, political alignment and ideological constraints in Basque nationalisms (1956-1977). Ha treballat com a professora d'història i anglès d'ensenyament secundari en diversos centres d'ensenyament de Catalunya i dels Estats Units d'Amèrica des del 2006. Ha participat en diversos congressos i conferències nacionals i internacionals, i publicat diversos articles d’investigació centrats especialment en l'estudi del nacionalisme, l'exili i la memòria històrica. Ha fet diverses estades de recerca a la Universitat del País Basc, a la Universitat de Nevada, a la Universitat de Boston, als arxius de la Fundació Sabino Arana, a la Fundació Benedictina de Lazkao, al Centre d'Estudis Bascos de la Universitat de Nevada o als Arxius Nacionals de College Park, a Maryland. És autora, juntament amb Agustí Colomines, del llibre Pàtria i progrés. La Mancomunitat de Catalunya (Comanegra, 2014) i està acabant l’edició del llibre Patriots and bastards. The evolution of Basque nationalisms in exile through Manuel Irujo’s eyes.
Actualment és diputada de la XII legislatura al Parlament de Catalunya.
Actualment és diputada de la XII legislatura al Parlament de Catalunya.
VíCTOR LÓPEZ MIRABET
Víctor López Mirabet (Barcelona, 1993) és graduat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2016) i màster en Història del Món per la mateixa universitat (2018). Durant el transcurs del màster ha realitzat una estada de mig any a la Freie Universität de Berlín. El seus interessos estan centrats en la Primera Guerra Mundial a Espanya i a Catalunya i, molt especialment, en les activitats alemanyes en aquests territoris. També ha estudiat la història del territori al nord-est de Barcelona (barris de "la Maresma", el Besòs, la Mina i l’antic Camp de la Bota). És el secretari de l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina, càrrec que ocupa des de l’any 2014, i coeditor de la revista Entremons UPF Journal of World History.
Frederic Josep Porta i Capdevila
Frederic Josep Porta i Capdevila (Barcelona, 1996) és graduat en Ciències Polítiques i de l'Administració (2018), Màster en Història del Món (2019) i doctor en Història Contemporània (2021) per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és investigador postdoctoral Margarita Salas a la Universitat de Barcelona (2022-2024) i professor visitant a la Universitat Paris I Panthéon-Sorbonne (2023). La seva recerca se centra en la història de les idees i la història contemporània de Catalunya i Europa."
Alfonso Bermúdez Mombiela
Alfonso Bermúdez Mombiela (Saragossa, 1992), s'ha incorporat al GRENS de la UPF amb un ajut postdoctoral Margarita Sales de formació de joves doctors. És Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Saragossa, amb una tesi titulada: Colonialismo español a principios del siglo XX: el impacto de las Guerras de Marruecos en Zaragoza (1906-1927), per a la qual ha realitzat diverses estades de recerca nacionals i internacionals, a l'Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis (IISG) d'Amsterdam i al Trinity College Dublin. Les seves línies de recerca se centren en les repercussions de les Guerres del Marroc a l'Espanya del segle XX, l'impacte dels sistemes de reclutament a la població espanyola i l'anàlisi dels discursos colonials en perspectiva comparada. Ha publicat diversos articles en revistes científiques sobre aquests temes, com ara la Revista Universitaria de Historia Militar (RUHM) o la Revista Digital de Guerra Colonial, i ha participat en nombroses trobades i congressos.
GERARD llorens decesaris
Gerard Llorens DeCesaris (Barcelona, 1994) és graduat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (2016), amb doble especialització en història i estudis moderns i contemporanis, i màster en Història del Món per la mateixa universitat (2017). La seva tesi "Reconstructing empire: Spain and the United States. 1861-1886" focalitza en les relacions hispano-estatunidenques en les dècades prèvies a la guerra de 1898, incidint en qüestions de ciutadania, republicanisme i federalisme. Ha realitzat estades a les universitats de Columbia, Boston College i King's College London. Els anys 2018 i 2019 va formar part de l'Europaeum Scholars Programme, un programa de formació que acosta l'acadèmia i la política, amb seu a Oxford. L'any 2019 va guanyar el XII concurs d'articles sobre la Unió Europea organitzat per la Comissió Europea a Barcelona. Interessat en la relació entre la història, la política i l'actualitat, ha publicat sobre el llegat indià a Catalunya.
Gerard Pamplona Molina (col·laborador)
Gerard Pamplona Molina és un historiador format a la Universitat de Lleida i la Università degli Studi di Siena. Actualment és investigador predoctoral en història política per la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix docència al Grau d'Humanitats i al Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració. La seva tesi ''Control del territorio y medidas represivas en la Corona de Aragón a raíz de la Guerra de Sucesión de España'', dirigida per Joaquim Albareda i Joan Pau Rubiés, se centra en l'estudi de com i per què es va efectuar la conquesta dels regnes de la Corona d'Aragó; quines eren les ordenances politicomilitars per efectuar la conquesta, la dominació i la repressió; quines conseqüències polítiques i socials van tenir aquestes dinàmiques per a les ciutats i la població civil i, entre d'altres, com va afavorir el desenvolupament de l'Estat modern.
Fins al moment ha publicat diversos articles científics en revistes indexades, tant d'història moderna com d'història contemporània, tenint com a fil conductor d'aquests dos períodes els mecanismes repressius de l'Estat i la constant dialèctica entre les resistències socials perifèriques i la dominació governamental i les seves estratègies de control. És autor de dos llibres de recerca: El passat fosc del turó. El camp de concentració franquista del Castell de Lleida (Lleida: Editorial Pagès, 2022) i Modernitat i Progrés. Evolució ateneística i associativa de les Terres de Ponent, 1850-2020 (València: Afers, 2021). També escriu articles de política internacional en diferents mitjans especialitzats, és conferenciant, divulgador científic i membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI).
Fins al moment ha publicat diversos articles científics en revistes indexades, tant d'història moderna com d'història contemporània, tenint com a fil conductor d'aquests dos períodes els mecanismes repressius de l'Estat i la constant dialèctica entre les resistències socials perifèriques i la dominació governamental i les seves estratègies de control. És autor de dos llibres de recerca: El passat fosc del turó. El camp de concentració franquista del Castell de Lleida (Lleida: Editorial Pagès, 2022) i Modernitat i Progrés. Evolució ateneística i associativa de les Terres de Ponent, 1850-2020 (València: Afers, 2021). També escriu articles de política internacional en diferents mitjans especialitzats, és conferenciant, divulgador científic i membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI).
Nicolás Buckley
Nicolás Buckley: és Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universidad Complutense de Madrid i Master of Arts in Dispute and Conflict Resolution per The School of Oriental and African Studies, es doctor en Filosofia de la Història per la Royal Holloway de la University of London. En el procés doctoral, va ser investigador en el Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies (London School of Economics and Political Science). Ha publicat diversos articles acadèmics i ha escrit en diversos mitjans de comunicació espanyols com El Confidencial o Contexto (Púbico). Actualment es investigador en el Centro de Estudios sobre Democracias y Dictaduras (Universidat Autònoma de Barcelona), así como docente en la Universidad Metropolitana de Ecuador.
Josep grau mateu
Josep Grau Mateu (Lliçà de Vall, 1968) és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra (2004). Va realitzar estudis de doctorat a la University of Aberdeen i a l’Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives de la UPF. És docent a la Universitat Oberta de Catalunya i al centre universitari IES Abroad Barcelona. És autor de dos llibres: la seva tesi doctoral La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1924) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006) i Rastres del bombardeig. Fotografies de la Biblioteca Nacional d’Espanya (Museu de Granollers, 2008), un recull d’imatges del bombardeig de Granollers de 1938. Ha publicat diversos articles sobre la història politica i cultural catalana del primer terç del segle XX. És membre de la junta del Centre d’Estudis de Granollers.
Ivan lo giudice
Ivan Lo Giudice(Venecia, 1985) té un master en Global Politics (MSc, 2010) per la University of Southampton (Regne Unit), un master en Relacions Internacionals Comparades (laurea magistrale, 2018) per la Universitat Ca' Foscari de Venècia (Itàlia) i està matriculat en el Doctorat en Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
Durant el seus estudis universitaris ha sigut estudiant d'intercanvi a la Universidad de Jaén (2006) i a la Universitat Pompeu Fabra (2008/2009). Des de 2019 fins a 2021 ha sigut Assistent Senior en els curs de Relacions Internacionals de l'Universitat Ca' Foscari de Venècia.
El seus interessos estan centrats en la historia cultural, en les relacions internacionals i en els vincles entre nacionalismes i cultura, amb especial atenció a Espanya i Catalunya.
Durant el seus estudis universitaris ha sigut estudiant d'intercanvi a la Universidad de Jaén (2006) i a la Universitat Pompeu Fabra (2008/2009). Des de 2019 fins a 2021 ha sigut Assistent Senior en els curs de Relacions Internacionals de l'Universitat Ca' Foscari de Venècia.
El seus interessos estan centrats en la historia cultural, en les relacions internacionals i en els vincles entre nacionalismes i cultura, amb especial atenció a Espanya i Catalunya.
JOan esculies serrat
Joan Esculies (Manresa, 1976) Professor de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
(agregat acreditat) i professor associat de la Universitat Oberta de Catalunya. Doctor en Història per la
Universitat Pompeu Fabra i Master of Sciences en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la Universitat de Londres. És especialista a l’estudi del catalanisme. Els seus temes d’interès són la historia transnacional o comparada dels nacionalismes europeus del segles XIX i XX, la paradiplomàcia dels moviments nacionalistes, els origens i evolución del separatisme/independentisme català i la relació entre lideratge i política.
Més informació: www.joanesculies.com i per la producció acadèmica, aquí.
(agregat acreditat) i professor associat de la Universitat Oberta de Catalunya. Doctor en Història per la
Universitat Pompeu Fabra i Master of Sciences en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la Universitat de Londres. És especialista a l’estudi del catalanisme. Els seus temes d’interès són la historia transnacional o comparada dels nacionalismes europeus del segles XIX i XX, la paradiplomàcia dels moviments nacionalistes, els origens i evolución del separatisme/independentisme català i la relació entre lideratge i política.
Més informació: www.joanesculies.com i per la producció acadèmica, aquí.
Jordi Sabater
Jordi Sabater és doctor en història per la UPF amb la tesi Regionalisme i federalisme. La consolidació del catalanisme polític (1895-1905). A l'àmbit de la recerca s'ha especialitzat en temes relacionats amb la història política del primer terç del segle XX. Ha publicat diversos llibres i articles sobre republicanisme, catalanisme polític, regionalisme i anarquisme; política comparada i la situació a Catalunya durant el període entreguerres. Entre la seva bibliografia es pot destacar Anarquisme i catalanisme. La CNT i el fet nacional català durant la guerra civil; La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia (juntament amb Albert Balcells i Enric Pujol); “Ferran Valls i Taberner de turisme per l'URSS (1928” A Pich, J.; Martínez Fiol; Navarra; A. Puigsech, J. Viatgers al país dels soviets; La pau intranquil·la. Els tractats de pau de la guerra que no va acabar amb totes les guerres (1918-1923) (juntament amb Josep Pich Mitjana i David Martínez Fiol), “Ferran Valls i Taberner. Regionalisme ben entès i "Georges Dwelshauvers. L'home que va ser utilitzat per començar a destruir l'obra cultural de la Mancomunitat" (juntament amb Josep Pich i Frederic J. Porta).
Carles viñas
Carles Viñas (Vila de Gràcia, 1972) és doctor en història per la UB. Al llarg de la seva activitat investigadora ha compaginat la investigació històrica sobre l'extremisme polític, en relació a l'esport, els grups radicals de seguidors i els skinheads, amb la docència l la divulgació. La seva tesi doctoral, “Skinheads en España. Orígens, implantació i dinàmiques internes (1980-2010)”, analitza l'evolució de l'estil skinhead a l'Estat espanyol. Ha publicat diverses obres i assajos, com Música i skinheads a Catalunya. El so de la política (2001), Skinheads a Catalunya (2004), El mundo ultra. Los radicales del fútbol español (2005), Tolerància Zero. La violència en el futbol(2006), Rock per a la independència. La reivindicació nacionalista al rock català (2006), Barcelona blaugrana. Uns història de la ciutat a través del Barça (2012), Sankt Pauli. Un altre futbol és possible (2017) o Futbol al país dels soviets (2018). Ha estat becari de la Fundació Jaume Bofill i actualment és docent a diverses universitats. És membre de l'Standing Group on Extremism and Democracy (European Consortium for Political Research).
ALFONSO COLORADO
Alfonso Colorado és doctor en història per la UPF. Fou el cap del Departament d'Investigació del Museo de Arte Moderno a la Ciudad de México i comissari de l'exposició a Revolución mexicana en Veracruz (2010) del Museo de Arte del Estado de Veracruz. És coordinador, juntament amb Enric Ucelay-Da Cal i Mariona Lloret del llibre digital El pentagrama político. Ensayos sobre música y nacionalismo (2017) i, juntament amb René Pérez Torres, de La melodía del poder. Ecos políticos de la música en América Latina y México, de la Universidad Veracruzana. El seu camp d'interès són les implicacions polítiques i ideològiques de les obres literàries, musicals i pictòriques. Els seus textos sobre aquests temes han estat publicats per l'Instituto Nacional de Bellas Artes i la UNAM a Mèxic, The University of Texas a Arlington, Presses Universitaires de Bordeaux, Université Paul Valéry-Montpellier, i en d'altres centres d'investigació històrica.
David Martínez Fiol
David Martínez Fiol (Barcelona, 1962). Doctor en Història, premi extraordinari de doctorat (2006) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és autor, entre altres dels llibresEl catalanisme i la Gran Guerra (1914-1918). Antologia, Barcelona La Magrana, 1988; Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-1918), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991; Daniel Domingo Montserrat (1900-1968): entre el marxisme i el nacionalisme radical, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2001, Estatisme i antiestatisme a Catalunya (1931-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, La Setmana Tràgica, Barcelona, Pòrtic, 2009 i Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010. Ha col·laborat en obres col·lectives i en revistes com L’Avenç, Studia Storica, Clío, L’Avenç, Manuscrits, Locus Amoenus, Memoria e Ricerca, Historia 16 e Historia Social. Professionalment, és catedràtic de Geografia i Historia a l’Institut de Mollet del Vallès (Barcelona).
JOAN SAFONT PLUMED
Joan Safont i Plumed (Mataró, 1984). Periodista i escriptor. Llicenciat en Dret a la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Reporterisme i Periodisme Avançat a la Facultat de Comunicació Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Actualment, doctorand a la Universitat de Girona, amb una tesi sobre l’advocat, polític i home de premsa Amadeu Hurtado. Coordinador de La Llança, l’espai cultural del diari El Nacional.cat. Articulista a diversos mitjans i col·laborador del programa de televisió Més 3/24 de TVC i La Nit a 8tv. Col·laborador de L’Avenç, El Temps, Crític, Revista de Catalunya i Valors d’aquestes dues darreres n’és membre del consell de redacció. Ja des del seu primer llibre “Per França i Anglaterra, la Primera Guerra Mundial dels aliadòfils catalans” (A Contravent, 2012) ha treballat el periodisme la literatura, la política i la societat catalanes entre la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil. Ha publicat Capitans del comerç, explicats pels seus fills (MobilBooks, 2016), Sabotatge contra Franco. Episodis d’oposició dels que havien guanyat la guerra (Angle Editorial, 2017), Greuges i desgreuges. El debat Catalunya-Espanya a la premsa, del primer catalanisme a l’actualitat (Ara Llibres, 2018) i PEN Català, 95 anys de diplomàcia cultural (PEN Català – Meteora, 2018).
Joan Safont i Plumed (Mataró, 1984). Periodista i escriptor. Llicenciat en Dret a la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Reporterisme i Periodisme Avançat a la Facultat de Comunicació Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Actualment, doctorand a la Universitat de Girona, amb una tesi sobre l’advocat, polític i home de premsa Amadeu Hurtado. Coordinador de La Llança, l’espai cultural del diari El Nacional.cat. Articulista a diversos mitjans i col·laborador del programa de televisió Més 3/24 de TVC i La Nit a 8tv. Col·laborador de L’Avenç, El Temps, Crític, Revista de Catalunya i Valors d’aquestes dues darreres n’és membre del consell de redacció. Ja des del seu primer llibre “Per França i Anglaterra, la Primera Guerra Mundial dels aliadòfils catalans” (A Contravent, 2012) ha treballat el periodisme la literatura, la política i la societat catalanes entre la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil. Ha publicat Capitans del comerç, explicats pels seus fills (MobilBooks, 2016), Sabotatge contra Franco. Episodis d’oposició dels que havien guanyat la guerra (Angle Editorial, 2017), Greuges i desgreuges. El debat Catalunya-Espanya a la premsa, del primer catalanisme a l’actualitat (Ara Llibres, 2018) i PEN Català, 95 anys de diplomàcia cultural (PEN Català – Meteora, 2018).
Juan Pastrana
Juan Pastrana Piñero és doctor en Historia per la Universitat Pompeu Fabra. La seva tesi doctoral La guerra de Ifni-Sáhara y la lucha por el poder en Marruecos va ser dirigida pel professor Josep Pich. Els seus principals camps d’estudi son l’historia militar i el colonialisme espanyol al Marroc. Ha col·laborat en diverses publicacions col·lectives com Los ejércitos del franquismo (1939-1975) (2014), La Historia militar hoy: Investigaciones y tendencias (2015) y La fi de la Belle Époque i la Gran Guerra (2016), a més de publicar articles a revistes com Historia y Vida, Revista universitaria de Historia Militar o Vínculos de Historia.
Francesc Sánchez lobera
Francesc Sánchez Lobera es llicenciat en Historia, màster en Estudis Històrics, menció Historia Contemporània, i doctor de Historia per la Universitat de Barcelona. A la seva tesina de màster Exploración y colonización en Guinea Ecuatorial, va contextualitzar aquest cas concret amb el procés regional d’exploracions i colonitzacions al continent africà, i a la seva tesis de doctorat, El proceso de integración de España en la OTAN, va investigar el procés d’internacionalització en el marc de la Transició a Espanya i en el context de la Guerra Freda a Europa i el mon, entre els anys 1976 i 1982, principalment a traves de les pagines del diari El País. Ha impartit classes puntuals al màster Cultura y Pensamiento de los Pueblos Negros de la Universidad Complutense de Madrid, i al màster d’Estudis Llatinoamericans de la Universitat de Barcelona. Es fundador y editor del projecte de premsa independent El Inconformista Digital on ha publicat centenars d’articles i a coordinat diferents grups de col·laboradors.
Xavier Boltaina Bosch
Xavier Boltaina Bosch (Barcelona, 1963) es llicenciat (1986) i doctor en dret (2004) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Master en Dret Públic i Ciencies Històrico-Jurídiques de la UAB (2002) i postgraduat en estudis hebreus per la Bar Ilan University, de Tel-Aviv. Des de 1994 és professor associat de Dret a la UAB (1994-2004), a la UB (2004-2020) i de la UOC (des del 2021).
Funcionari de la Diputació de Barcelona, ha estat Director de Relacions Internacionals; també Gerent de la mateixa Diputació (2011-2019) i va acumular el càrrec de Gerent del Consorci de la UIMP, seu de Barcelona (2015-2019), on va dirigir durant deu anys el Seminari “Genocidis i Holocaust: educación en valors i drets”. És membre d’honor del “Centro Español de Investigaciones Coreanas” (CEIC) i responsable de l’àrea de dret comparat coreà i de l’àrea de Corea del Nord del CEIC. També pertany a la British Association for Korean Studies i de la Association for Asian Studies (Michigan). Ha publicat diversos articles i contribucions a obres col.lectives sobre el sistema nazi del III Reich, l’ús del Dret en el sistemes autoritaris i totalitaris i sobre política i història a l’Àsia, en especial sobre règims comunistes. Al 2017 va presentar una tesis d’investigació sobre el periode d’ocupació japonesa de Corea entre 1910 i 1945 davant la Universitat de Pyongyang. Te dipositada (2021) per a la seva lectura una tesi doctoral en “Seguretat Internacional” a l’Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado (UNED), que analitza l’estructura de poder a Corea del Nord. Les seves línies d’investigació són les estructures institucionals i jurídiques del sistemes autoritaris i totalitaris, així com també la historia i la política a l’Àsia de l’Est, especialment dels Estats que són o han estat règims comunistes.
Funcionari de la Diputació de Barcelona, ha estat Director de Relacions Internacionals; també Gerent de la mateixa Diputació (2011-2019) i va acumular el càrrec de Gerent del Consorci de la UIMP, seu de Barcelona (2015-2019), on va dirigir durant deu anys el Seminari “Genocidis i Holocaust: educación en valors i drets”. És membre d’honor del “Centro Español de Investigaciones Coreanas” (CEIC) i responsable de l’àrea de dret comparat coreà i de l’àrea de Corea del Nord del CEIC. També pertany a la British Association for Korean Studies i de la Association for Asian Studies (Michigan). Ha publicat diversos articles i contribucions a obres col.lectives sobre el sistema nazi del III Reich, l’ús del Dret en el sistemes autoritaris i totalitaris i sobre política i història a l’Àsia, en especial sobre règims comunistes. Al 2017 va presentar una tesis d’investigació sobre el periode d’ocupació japonesa de Corea entre 1910 i 1945 davant la Universitat de Pyongyang. Te dipositada (2021) per a la seva lectura una tesi doctoral en “Seguretat Internacional” a l’Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado (UNED), que analitza l’estructura de poder a Corea del Nord. Les seves línies d’investigació són les estructures institucionals i jurídiques del sistemes autoritaris i totalitaris, així com també la historia i la política a l’Àsia de l’Est, especialment dels Estats que són o han estat règims comunistes.
ANDREU NAVARRA ORDOÑO
Andreu Navarra Ordoño (1981) és escriptor i historiador. Doctor en Filologia Hispànica (2010), ha estat investigador contractat de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ensenyar Història Moderna de Catalunya. Ha publicat El espejo blanco. Viajeros españoles en la URSS (Fórcola, 2016), Aliadòfils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial (Generalitat de Catalunya, 2016), El ateísmo. La aventura de pensar libremente en España (Cátedra, 2016), El regeneracionismo. La continuidad reformista (Cátedra, 2015), 1914. Aliadófilos y germanófilos en la cultura española (Cátedra, 2014), El anticlericalismo. ¿Una singularidad de la cultura española? (Cátedra, 2013), La región sospechosa. La dialéctica hispanocatalana entre 1875 y 1939 (Universitat Autònoma de Barcelona, 2012), les edicions de Les corrents ideològiques de la Renaixença catalana (Urgoiti, 2014) i Los últimos días de la Cataluña republicana (Base, 2016) d’Antoni Rovira i Virgili i El literato y otras novelas cortas (Renacimiento, 2013) de José María Salaverría. Combina la investigació històrica amb la creació literària. Publica habitualment crítica literària a la revista Quimera, articles de divulgació a La Aventura de la Historia i Cròniques a la Directa i CTXT. Des de l’any 2014 és director literari de Libros En Su Tinta.
Josep Contreras Ruiz
Josep Contreras Ruiz (Terrassa, 1977). És llicenciat en Història per la Universitat Autonòma de Barcelona i Màster en Iniciació a la Recerca en Història Comparada, Social, Política i Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesina “Manuel Azaña i la política catalana” (2006). Tot just ha acabat la tesi doctoral, titulada “El somriure de la política. Ninotaires al voltant de la Segona República" dirigida per l'Enric Ucelay-Da Cal i en Josep Pich a la UPF. És autor del llibre Azaña y Cataluña. Historia de un desencuentro, amb pròleg d´Enric Ucelay-Da Cal, Barcelona, Edhasa, 2008. És profesor interí de secundària. De cara a futures investigacions, Contreras es vol centrar en l'estudi del dibuix satíric al llarg del segle XX.
gil toll deniel
Gil Toll Deniel (Lleida 1963) és Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Estudis Internacionals per la mateixa UAB i la Fundació Cidob. És professor associat d'Història del Periodisme a la UAB.
Ha publicat Heraldo de Madrid, tinta catalana para la II República española, Renacimiento 2013; és editor de l'ebook Cuentos de guerra del Heraldo de Madrid, Amazon kindle 2014; director del documental Heraldo de Madrid ¡Viva el periodismo libre! produit per la Fundació Periodisme Plural el 2014. És editor del digital d'història i periodisme del segle XX www.heraldodemadrid.net És editor del llibre El Diluvio, memorias de un diario republicano y federalista de Barcelona 1858-1939, de Jaime Claramunt i Frederic Pujulà, Carena 2016. Prepara una tesi doctoral sobre la història del diari El Diluvio.
Treballa com a reporter del programa d'informació econòmica Valor Afegit de TV3, on tracta temes d'actualitat i també d'història econòmica (veieu www.descobrintelpassat.blogspot.com) És autor d'Una vida wiki, la col.laboració pot ser la via cap el postcapitalisme? Pagès editors 2016.
Ha publicat Heraldo de Madrid, tinta catalana para la II República española, Renacimiento 2013; és editor de l'ebook Cuentos de guerra del Heraldo de Madrid, Amazon kindle 2014; director del documental Heraldo de Madrid ¡Viva el periodismo libre! produit per la Fundació Periodisme Plural el 2014. És editor del digital d'història i periodisme del segle XX www.heraldodemadrid.net És editor del llibre El Diluvio, memorias de un diario republicano y federalista de Barcelona 1858-1939, de Jaime Claramunt i Frederic Pujulà, Carena 2016. Prepara una tesi doctoral sobre la història del diari El Diluvio.
Treballa com a reporter del programa d'informació econòmica Valor Afegit de TV3, on tracta temes d'actualitat i també d'història econòmica (veieu www.descobrintelpassat.blogspot.com) És autor d'Una vida wiki, la col.laboració pot ser la via cap el postcapitalisme? Pagès editors 2016.
Marcel A. Farinelli
Marcel A. Farnelli (l'Alguer, 1978). Doctor en história per la UPF (2013), llicenciat en Història Contemporània per la Università degli Studi di Firenze, ha cursat el Màster Oficial en Història del Món a la UPF. A partir d'un primerenc interès cap a la identificació nacional com a element clau d'alguns moviments polítics al món contemporani, s'ha interessat pel feixisme italià, pel sardisme i en general per tots els moviments similars a la conca mediterrània. És autor d'un assaig sobre les característiques peculiars del feixisme a la ciutat de l'Alguer (El feixisme a l'Alguer, Angle Editorial, Barcelona 2010), i d'un història de la comunitat catalanoparlant a Sardenya (Història de l'Alguer, Llibres de l'Ìndex, Barcelona 2014). La seva tesis doctoral - Un Arxipèlag invisible : la relació impossible de Sardenya i Còrsega sota nacionalismes (segles XVIII-XX) - ha estat dirigida per Enric Ucelay Da Cal, i és un estudi que aborda el tema de les diferents tensions nacionalistes que, entre els segles XVIII i XX, han estats presents a Sardenya i a Còrsega, i de com aquestes han influit en la relació entre aquestes dues illes. Col·labora amb mitjans de comunicació catalans i sards, és autor d'un bloc sobre Sardenya, l'Alguer, Córsega i altres temes.
